Hola Joan t'explico una noia guapa i fina guaita, guaita, la princesa de la vainilla. Ja s'ha fet de nit i ha baixat de la muntanya. La boca és de mel i els ulls són de purpurina. La boca és de mel i al coll hi amaga una piga. Joan petit quan balla, balla, balla, Joan petit ara balla Dusminguet. Quan jo n'era petitet ni fumava, ni cantava, ni ballava però, ara que ne sóc grandet, ara fumo i ballo Dusminguet. I què passa? Ja se'n va la nina tota guapa, tota fina. Ja se'n va la nina, però jo tinc el cor de vímet.