D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei, la meya terra es com un parrac grapejat; un país vençut pel davant i pel dorrere; I d'atrotinada dignitat.
Adéu turons amics, adéu rieres, boscos d 'alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra i el solet no vol sortir; a veure la terra promesa com fa el seu darrer sospir.
Hola pudors d'infern brutes i abjectes; d'animals escorxats, sentar de sang i merda.
Adeu olors d'abans fenc, trepadella; . d'espígol dolc;: i farigola a l'escudella. Adeu amor, bonica, la millor amiga adéu rateta que escombrava l'escaleta; I allà a sota una Col, canta el poeta: Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.