Sempre, em sento atret el teu somriure, i pel teu cor que m'ilumina, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, dona'm la mà... Quant et vaig conèixer, vaig recordar imatges, que guardava dins el cor des de que era petit, vols ballar, amb mi, en aquest difícil camí, de llum i ombra encara m'estimes, vols que continuem el viatge junts, a vegades vull mirar enrera a vegades vull mirar, cap a una altra banda, però lluitaré amb amor, coratge i orgull... Sempre, em sento atret el teu sormiure, que és un racó inmenç d'esperança, en aquest univers, tots busquem l'eternitat... Encara, que faci veure que no m'importes, la veritat és que t'estimo molt, escapem-nos, d'aquesta inmença foscor, et dono la mà