ascut entre Blanes i Cadaqués molt tocat per la tramuntana d´una sola cosa pots estar segur quan més vell més tocat de l´ala.
Sempre deia que a la matinada es mataria però cap el migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m´espera allà dalt i anar a l´infern no m´interessa és molt més bonic l´Empordà.
Varen passar ampolles i anys i en Siset encara aguantava, dormint la mona a la vora del Ter però ell mai no si tirava.
Sempre deia que a la matinada es mataria però cap el migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m´espera allà dalt i anar a l´infern no m´interessa és molt més bonic l´Empordà.
I quan veig la llum de l´alba se´m treuen les ganes de marxar potser que avui no em suïcidi potser ho deixi fins demà.