Em porta a la neu, m'ensenya les valls, i el nom de les flors que hi ha tot l'any
M'abraça en un cim, estira la mà, i veus aquell núvol, que és tan blanc?
Quan veu que es fa fosc, m'agafa d'un braç, i a casa hi ha un foc quan hi arribem
Prepara el sopar, i no puc fer res, descansa una mica, va, sisplau
Ja t'he dit que estic mig malalta i a tu va i t'agafa per 'nar a la neu? Però si és una sorpresa, que sigui bona Això, com a sopresa, no m'agrada
Veig que es tracta de caminar, ja veig que del que es tracta és de fer el cim Aquestes valls són simples, no és res de nou, i les floretes seques, no m'agraden
Em porta a la mar, perquè és mariner, i agafa el vaixell i ho fa molt bé
M'ensenya a pescar, que jo no en sé gens i em tapa amb la manta si fa fred
Quan veu que es fa fosc, em porta a un racó, per veure la posta entre els turons
Al cap de no res, ja cuina el sopar, i mengem millor que a un restaurant
Com que barco? Un altre cop? Que pesat amb el barco. Un altre cop? Si ara ja som aquí, clar, on vols que anem? Però és que aquesta idea no m'agrada
Pesca, pesca, els calamars Però després te'ls quedes, que fan pudor I què és aquesta posta? Amb tanta llum... Aquesta, com a posta, no m'agrada
és que és tan bon noi, i m'estima tant, i l'estimo tant, tant tant, taran
El nòvio ideal, i guapo com cal, i m'estimo tant, tant, tant, taran
és que és tan atent, i m'estimo tant, i m'estimo tant, tant, tant, taran
I m'estimo tant, que m'estimo tant, que m'estimo tant, tant tant, taran