La mort té mil formes, mil formes diverses el glavi, la forca, lo punyal, la metzina. Venen visions pàlides d’èpoques disperses i ara una altra encara per sobre de totes aquesta mort nostra que ens ve cada dia transportada i no deixa recurs d’agonia. La guerra! la guerra! la mort té mil formes i ve per rutes de l’aire ignorades. La guerra! la guerra! la mort té mil formes Suspesa en els ventres de monstres deformes. La guerra! la guerra! la bèstia ferida esberla l’aire i ensagna l’oïda La guerra! la guerra! Mares absortes Miren els fills amb les pupil•les mortes La mort té mil formes, mil formes diverses el glavi, la forca lo punyal, la metzina. La bèstia ferida esberla l’aire i ensagna l’oïda. i ara una altra encara per sobre de totes aquesta mort nostra que ens ve cada dia transportada i no deixa recurs d’agonia. 1937 – Versos de la guerra i de l’exili Artur Bladé i Desumvila