Amunt, els pàries de la terra, amunt, els qui pateixen fam! Els proletaris criden guerra, tot el món és de guerra un clam. Del passat no en deixarem cap rastre, estols d'esclaus tots amunt, tothom, el món canviarà de base, no hem estat res, ho serem tot.
És la lluita darrera, unim-nos i demà la Internacional serà el gendre humà.
No esperes salvacions supremes de Déu, dels reis ni del tirà, obrer, és la sang de tes venes que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa ton puny deixarà quan voldràs; atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç.
Obrers, llauradors, la batalla ha començat i finirà, la terra és per qui la treballa, qui no treballa morirà. Si del cel de la nostra terra foragitem dels corbs l'estol, pau dolça seguirà a la guerra i sempre més brillarà el sol.
És la lluita darrera, unim-nos i demà la Internacional serà el gendre humà!