Quan tot és perdut desperto els sentits i quan et veig tan lluny jo me'n adono que sóc lligat a tu de sempre i per sempre com una llegenda, com un conte.
Aaah, presoner, aaah, d'un satèl·lit proper.
Sense sentit t'he buscat en somnis condueixo tota la nit m'arrossega el vell instint. Fins al matí, objectiu la lluna, que s'allunya enmig la foscor, indefens, sense direcció.
Quan hi ha dos camins jo trio el del mig. Cal dir-te com sóc? si ja em coneixes. Deixa't emportar, deixa de pensar, sols queda't en blanc i submergeix-te.
Aaah, presonera, aaah, d'un satèl·lit proper.
Sense sentit ens busquem en somnis paral·lels que es troben al fi tot seguint un vell instint. Doblegarem tota resistència canviarem la sentència sense pressa, sense sentit. [x2]
Sense sentit, sense sentit, sense sentit, sense sentit, sense sentit, sense sentit, sense sentit.