Treu del pou aquesta fressa, buida l'esperit de tanta pols. Sigues tu, no ho deixis perdre, mira, olora, i viu la vida a fons.
Sega arran la no ginesta trenca amb tot allò que tant confon. Si ets pacient i més honesta, ja veuras que et menjaràs el món.
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius. Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar d'aquest bonson que acabes d'inventar, i no sabràs pas com tornar del teu tresor tan clar...
Tot curtint la senzillesa vestiràs amb poc tenint de tot. Sommiant i amb la tendressa Letra de: http://www.letras1.com/lluis-cartes/el-teu-tresor-letra.html aconseguiràs saber-ho tot.
Surt al sol sense roba, deixa que t'escalfi tot el dors. Pren i aprèn, la terra et dona tot alló que tant demana el cos.
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius, sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar d'aquell bonson que acabes d'inventar, i no sabràs pas com tornar del teu tresor tan clar
Que la vida res et diu si no ets tu qui somriu. Mira el curs del teu riu.